Així comença la nostra història...


CAPÍTOL 1

A Salt fa cent anys, hi havia de tot: una fàbrica, masies i fins i tot una estació de tren. I també algun animal divertit, com la Suprina, la mosca. La Suprina s’havia fet una capa de color rosa amb un retall de tela que havia trobat a la fàbrica Coma Cros. Volia tenir poders i pensava que la capa l’ajudaria. Li agradava saber moltes coses, i de tant en tant volava fins a l’escola. Va ser així com va aprendre a llegir, a sumar i a multiplicar. També li agradava escoltar les converses de l’estació del tren. I allà va sentir que a Salt hi vivia un senyor misteriós que feia experiments estranys. Es deia Ramon però la Suprina no va poder sentir el nom del mas on vivia. Potser aquest senyor la podia ajudar a tenir superpoders!

La Suprina va volar fins el mas Mota per explorar. Però estava tancat i barrat. Quin misteri, es va dir la mosca. De sobte li va sortir al pas una bruixa amb les potes d’ocell que li va llançar una pluja d’espaguetis que el van immobilitzar.

—Ja en tinc un altre! He, he, he!

La bruixa va obrir la porta del mas amb uns passis màgics i va tancar la mosca dins d’una habitació on també hi havia una formiga enorme, de la mida d’un nen acabat de néixer que estava molt trista.

—Em dic Espinosa. No em miris així. No sóc un monstre. M’alimento de la sang de les granotes, però sóc amable i bondadosa. La bruixa Doriplata fa dies que em va tancar en aquesta habitació.
—I què en vol fer de nosaltres? –va preguntar la mosca.
—Ens necessita per un encanteri. Vol volar. I ha llegit que si captura una formiga gegant, una mosca divertida i una fada espavilada, ho aconseguirà.
—Quèèè?!!!!! Espinosa, ens hem d’escapar!

Tot seguit l’Espinosa i la Suprina van començar a rumiar un pla comú per escapar-se.

CAPÍTOL 2
— Ja ho tinc Suprina! Pots entrar per la reixa de ventilació, anar fins a la sala d’estar on hi ha la bruixa i robar-li la clau mentre està fent la migdiada - va proposar l’Espinosa.
— Noooo! tinc molta por de la foscor!
— Calma’t! Ja t’enfoco el camí amb el meu raig làser.

Aleshores la mosca va entrar per la reixa il·luminada pel raig de l’Espinosa i va volar fins a l’altre costat de la porta. De sobte, es va adonar d’un detall molt important i va tornar de pressa per explicar-ho a la seva companya vermella.

— He descobert que no es necessita cap clau per obrir la porta sinó un enigma matemàtic – va dir la mosca esbufegant i a punt de desmaiar-se per l’esforç – i els números per mi són bufar i fer ampolles!.
— Oh que bé! I doncs com és que no l’has resolt i has obert la porta?
— És que no tinc prou força per marcar els números... – va dir la mosca desanimada.

Mentrestant, en un altre indret la bruixa es trobava a la biblioteca perquè volia capturar una fada espavilada que necessitava per fer el seu encanteri. La seva bola de cristall, que veia el passat, el present i el futur, li havia predit que la seva última presa per dur a terme els seus plans, hi anava cada dia. Tot seguit havia decidit posar com a esquer un cub de rubik molt complicat que quan el completaves sortia pols màgica per fer dormir.

Aquell dia la fada Marina, una maga molt espavilada amb el cabell llarg i blau i els ulls liles i una pell del color de la mel, va sortir de Mas Llorens, on vivia, i va anar com de costum a la biblioteca. Era l'aniversari de la seva mascota, un animaló amb cua d'ànec, cara de tigre, cos de lleó i peus de dinosaure, i volia cercar una recepta especial per fer-li un pastís de xocolata.
Quan anava cap al prestatge de llibres de cuina va descobrir un cub de rubik i sense pensar-s'ho dues vegades va començar a resoldre'l. En un tancar i obrir d'ulls, va perdre les forces i va caure adormida com una soca.

Quan la fada va despertar ja dins l’habitació va conèixer les altres figures monstruoses que li van explicar la seva història i els seus plans per escapar.

— Tinc una idea... puc donar força a la Suprina amb la meva màgia i així tornarem a ser lliures!

A continuació la mosca va passar altre cop pel conducte de ventilació, va resoldre l’enigma i la porta es obrir de bat a bat. Sense saber-ho la bruixa Doriplata els havia ajudat portant fins allà a la fada Marina!
Mentrestant, però, la bruixa tenia un gat, com totes les bruixes, que va adonar-se que els presoners estaven fugint i va córrer a avisar-la.

CAPÍTOL 3
La mosca, la fada i la formiga eren fora el mas Mota i la fada era a punt de fer un encanteri per fer-los invisibles i poder fugir tranquils, quan el gat de la bruixa se'ls va llançar a sobre.L'Espinosa, sense pensar què feia, li va clavar el seu punxó, només per espantar-lo, però llavors el gat...


CAPÍTOL 4 (CONTINUEU A PARTIR D'AQUÍ!)
adolorit per la punxada va cridar desconsoladament:
- Marrameeeeeeuuuuuuu!!!
I tot seguit ben enrabiat va estirar una pota i va esgarrapar violentament a la pobra Espinosa. Aprofitant que el gat va fugir cames ajudeu-me a avisar a la bruixa de la fuga de les tres presoneres, la fada Marina, la Suprina i l’Espinosa van començar a caminar tan ràpid com podien sense cap objectiu concret, però com que l’Espinosa estava ferida i no podia anar molt ràpid, la mosca va proposar:
- Escolteu noies, tenim un problema! Hem de trobar un lloc on amagar-nos lluny de la bruixa Doriplata i el seu gat malvat!
- Jo no em veig amb cor d’anar molt lluny, aquell maleït gat m’ha ferit i ja no tinc força! – va afegir la formiga.
- Tinc una idea fantàstica! Suprina veus aquell arbre tan alt del fons? –va dir la fada Marina.- Podries anar-hi volant i des d’allà dalt mirar si veus algun amagatall per amagar-nos de la bruixa i el seu gat.
- Fantàstic! Me n’hi vaig volant!
Passats uns minuts, la mosca va tornar amb bones notícies fins on l’esperaven les seves amigues.
- Atenció! He trobat una masia mig ruïnosa i sembla que està abandonada. Crec que seria un bon lloc on amagar-nos, veniu!
Totes tres van caminar entre horts i camps fins que van arribar a la masia que la Suprina havia trobat.Salt era un poble petitó envoltat de camps de conreu i horts i feia goig passejar-hi. Enmig d'aquest camps, hi havia masies aïllades on la gent hi tenia animals i horts. I enlloc de carrers, només camins per on la gent hi passava caminant o en carros tirats per cavalls. La Fada Marina, l'Espinosa i la Suprina, van arribar a la masia per un d'aquells camins.Després de fer una ullada per la casa van decidir descansar una mica al paller, ja que semblava el lloc més còmode.
L’Espinosa cada vegada estava més i més dèbil degut a les ferides del gat, i va proposar a la mosca i la fada:
- L’únic remei per recuperar-me és que em porteu gripaus per punxar-los, d’aquesta manera estaré com nova i plena d’energia!
- D’acord Espinosa però és que...- va dir la mosca.- És que s’està fent de nit i m’horroritza la foscor!
- Tranquil·la Suprina, a mi també em fa una por enorme la foscor de la nit però per sort porto aquest vestit d‘estrelles que s’il·luminen en la foscor.- va afegir la fada.
I totes dues van sortir del paller en direcció als camps del voltant per trobar gripaus, mentre l’Espinosa descansava i reposava forces.
Al cap d’una estoneta i de molt rebuscar entre les herbes i vegetació de tota mena, la fada i la mosca van trobar una família de gripaus i no van dubtar en capturar-los.
Mentre les tres fugitives s'allunyaven del Mas Mota, el gat de la bruixa Doriplata cada cop tenia més problemes per avançar i va començar a notar com de mica en mica el seu cos s’anava congelant i immobilitzant degut a la punxada verinosa que l’Espinosa li havia fet minuts abans.
La bruixa, estranyada de no veure el seu gatet, va agafar la seva bola de cristall i horroritzada, va observar amb atenció tot el que havia passat entre el gat i les seves presoneres. Amb un salt se'n va anar cap a la cuina i amb una olla plena d'aigua va bullir espaguetis.
Un cop els va tenir fets, va baixar fins on estava el gat congelat, li va tirar els espaguetis calents per sobre i poc a poc es va anar descongelant.
- Aquestes maleïdes no se'n sortiran amb la seva, pagaran pel que t'han fet estimat gatet meu!- va dir molt enfadada la bruixa.
La Doriplata va agafar de nou la seva bola i va poder veure perfectament on volien amagar-se les tres amigues. Amb el gat encara tremolant de fred van agafar una drecera i es van amagar entre la muntanya de palla que hi havia dins el paller de la masia abandonada. Allà, van esperar fins que la fada, la mosca i la formiga van arribar.

Mentre l’Espinosa descansava al paller, la bruixa i el gat la van capturar i se la van endur. La formiga estava tan dèbil que no es va poder defensar. El que la bruixa no va veure és que amb les presses i corredisses, la seva bola de cristall havia quedat sota la palla.
Quan la Suprina i la fada Marina van arribar al paller, van trobar la porta que havien deixat tancada oberta de pam a pam. Mortes de por, van entrar i de seguida van adonar-se que la seva amiga havia desaparegut.
- Oh no! L'Espinosa no hi és!- va cridar la mosca.
- Mira Suprina, entre la palla hi ha una cosa brillant! Què pot ser?- va preguntar la fada.

Es van acostar poc a poc, van apartar la palla i va aparèixer la bola de cristall de la bruixa. La fada Marina la va agafar i hi van veure la imatge de l'Espinosa plorant entre reixes i demanant ajuda, però de cop i volta...PLOF! la bola es va apagar.


CAPÍTOL 5


La mosca Suprina i la fada Marina es van quedar molt preocupades, sabien que la seva amiga Espinosa tenia problemes seriosos i a més a més elles corrien perill ja que la bruixa intentaria atrapar-les.
Necessitaven fer funcionar la bola per saber on havia portat a la pobra Espinosa i també per esbrinar quin era el seu pla.
La fada Marina estava tan nerviosa que li tremolaven les mans i la bola li va relliscar, la va agafar al vol i li va cridar l'atenció el què hi havia escrit a sota.
-Ei Suprina! Mira què hi ha escrit a la base de la bola!!
La Suprina ho va mirar amb molt d'interès i hi va veure uns números romans i unes lletres molt estranyes.
-Això deu ser el codi secret per fer servir la bola! A mi m'agraden molt les matemàtiques i els enigmes, amb una mica d'ajuda ho podria resoldre!
-A mi també m'apassionen, segur que ho podrem aconseguir!!- va dir molt emocionada.
-Anem a casa meva, mengem un tros de pastís dels que faig per agafar energia i així podrem resoldre l'enigma.
Dels seus caps ja en sortia fum de tant pensar en números i operacions però de cop i volta van fer un bot!
-Ja ho sé! Ho teníem davant dels nostres ulls i no ho havíem vist! -va dir la Suprina.
-Ai, sí! El codi desxifrat diu: una formiga gegant, una mosca divertida i una fada espavilada! És el que la bruixa necessita perquè es compleixi el seu desig. Volar és el que sempre ha volgut així que no pararà fins que ho aconsegueixi!
-Potser si ho diem amb totes les nostres forces aconseguirem que funcioni la bola! -va dir la Suprina.
Van posar la bola al mig, es van agafar de les mans, van dir les paraules i... tota l'habitació es va il·luminar!
A través de la bola van reconèixer com la bruixa Doriplata es trobava en el Mas Mota. Aquesta estava explicant a la pobra Espinosa que aniria al paller a recuperar la bola i així podria saber on eren la mosca i la fada. Quan les dues amigues ho van sentir, van tenir clar que li havien de parar una trampa.
-Marina, hem d'esperar a la bruixa pel camí! Pensem un pla!!
-I si fem un forat molt profund al mig del camí, hi posem una xarxa i la tapem amb fulles? Quan passi per sobre, caurà i nosaltres podrem atrapar-la! -va dir la Marina.
A la Suprina li va semblar be, van agafar dues pales i una xarxa de casa la Marina i van marxar cap al Mas Mota. Al mig del camí van veure una zona plena d'arbustos i van pensar que seria un bon lloc per amagar-se, van decidir fer el forat en aquell punt.
Ja s'havia fet fosc quan la bruixa va mirar per una de les finestres del Mas Mota i li van cridar l'atenció uns llumets que s'anaven bellugant. De cop es va recordar que eren els llums del vestit de la fada Marina!
-Segur que la fada Marina es troba amb la Suprina. Ara és el moment de capturar-les, es creuen molt llestes però jo ho sóc més!! Va fer un somriure malvat i va marxar com un coet cap a fora.
La Marina i la Suprina continuaven fent el forat quan van sentir un soroll...



CAPÍTOL 6

Ràpidament van enllestir la trampa i la Marina va apagar les estrelles del seu vestit per a amagar-se rere un arbust proper i esperar que la bruixa caigués al parany. Per a atraure-la van desar la bola de cristall just al mig de les fulles que el tapaven. Quan la Doriplata va veure-la, la va voler agafar i en trepitjar les fulles va caure dins el forat.
- Visca!!! Ha funcionat!!! - van celebrar les dues amigues.
Enmig del torrent de felicitat que les envoltava la Suprina va recordar el seu somni d'esdevenir una superheroïna i la possibilitat que el senyor Ramon l'ajudés a aconseguir-lo amb un dels seus invents. En aquell instant una genial idea la va emocionar:

-Marina!!! Em penso que tinc la solució a tots els nostres problemes!!!
-De què es tracta?- va continuar la Marina vessant de curiositat.
-A l'estació de tren vaig sentir a parlar d'un senyor Ramon capaç de coses meravelloses amb els seus experiments... Potser podríem demanar-li ajuda per a que la Doriplata aconsegueixi volar!
-Es clar! D'aquesta manera deixaria de perseguir-nos! Quina gran pensada!- va etzibar la fada.
- Però... tenim un petit problema...No sé on trobar-lo...- va confessar la Suprina tímidament.

La Marina es va apropar al forat decidida a convèncer la bruixa per a que les ajudés a trobar l'home misteriós. Va explicar-li el pensament de la Suprina per a ajudar-la a aconseguir el seu somni i la Doriplata es va mostrar molt entusiasmada però amb la condició que la traguessin d'allà. Elles van acceptar, i li van demanar que abans de buscar al senyor Ramon volien que alliberés a l'Espinosa. De seguida va lliurar les claus de la gàbia a la Marina i la Surpina es va oferir a anar volant a alliberar-la.

- D'acord, us esperem aquí mateix pensant una manera de trobar en Ramon- va dir-li la fada.

Al cap d'una estona es van retrobar i van demanar a la mosca si podia descriure a l'home que buscaven.

- Ho intentaré... Vaig sentir que és una persona de pagès que vesteix sempre amb texans i camisa de quadres, barba de cinc dies i una mirada penetrant que desprèn intel·ligència.- va explicar la Suprina.

Els va semblar suficient per a començar a buscar i van decidir col·laborar per a trobar al senyor Ramon. La Suprina aniria volant mentre l'Espinosa, que tenia el poder de desplaçar-se a la velocitat de la llum, carregaria la Marina qui encendria el seu vestit per a facilitar la tasca de la mosca. Mentrestant la Doriplata aprofitaria la seva capacitat per a comunicar-se amb els ratolins per a demanar-los ajuda en la recerca. D'aquesta manera no van trigar gaire a tenir sort.

- Mireu-lo, és allà!! - va avisar la Suprina mentre sobrevolava el Pla dels Socs.
- Suprina, ràpid, ves-hi volant a buscar-lo!- demanà la fada.

La mosca es va plantar allà en un tres i no res i poc després es van incorporar la resta. En Ramon en veure-les va quedar fascinat...

- Quines espècies tan fantàstiques!!!
- Si us plau, necessitem la teva ajuda. He sentit que feu uns experiments increïbles...
- Vosaltres sí que sou increïbles! Mai havia vist unes criatures com vosaltres!- la va interrompre en Ramon.
- Doncs si ens acompanyes coneixeràs una altra encara més curiosa...- va dir la Suprina.
- Oh i tant!! Som-hi, us segueixo!- va respondre l'home tot motivat.

De seguida es van reunir la bruixa i després d'alucinar durant una estona amb Doriplata en Ramon, l'home va preguntar:

- Així doncs, per a què em necessiteu?

La fada va explicar-li tota la història i li va fer entendre la necessitat d'aconseguir que la Doriplata volés per a solucionar tots els seus conflictes.

- Ha, ha, ha!!! No em necessiteu per a res! La solució ja la teniu! Ha, ha, ha!- es cargolava de riure en Ramon.
- Què vols dir???- preguntaren estranyades totes a l'hora.
- Doncs que, igual que els coets que volen escupint foc en direcció al terra, la Doriplata podria fer el mateix amb els espaguetis... per què no ho proves?

Ben excitada, va intentar-ho i després d'uns quants intents, i nombroses caigudes ho va aconseguir. Molt agraïda es va comprometre a ajudar en Ramon en els sues experiments sempre que ho necessités igual que la resta del grup. Al senyor li va semblar una gran proposta i a partir d'aquell dia es van fer molt amics i van protagonitzar els més esbojarrats dels experiments.

I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure...

FI