Així comença la nostra història...

CAPÍTOL 1

Fa més de cent anys a Salt hi vivia un gripau molt eixerit, en Bru. El gripau tenia la pell de color lila, i havia nascut amb un sol ull i amb una aleta a l’esquena.

En Bru tenia un secret: podia llegir els pensaments si abraçava un pastís. I quan obria l’aleta es tornava invisible. Havia aconseguit els poders gràcies al bruixot Marceto, un bruixot molt presumit que es passejava per tot el poble amagant-se del sol amb un paraigües i emmirallant-se a tots els miralls. Era una mica mandrós, i un dia li va demanar un favor al Bru.

–Que em pots gratar l’esquena que tinc molta picor? Podria fer un encanteri per fer-me-la passar, però em fa una maaaaandra.

El Bru va rodolar per l’esquena del Bruixot i aquest, a canvi, va regalar-li aquells dos poders.

Gràcies a ser invisible el Bru podia visitar la biblioteca de la Florina, una abella preciosa, que estimava tant els llibres que en tenia un munt dins el forat d’un arbre. Alguns se’ls menjava, i els altres els deixava perquè els nens i nenes els llegissin. Però la Florina no suportava els gripaus, i el Bru havia d’anar-hi d’amagat, fent-se invisible.

Però una nit el gripau va anar a visitar la biblioteca i es va trobar a l’abella plorant desconsolada.

—Els meus llibres... me’ls ha robat el senyor Ramon... buah!

El Bru es va quedar parat. Què havia de fer, havia de parlar i disgustar encara més l’abella, però potser ajudar-la? O marxar i trobar els llibres sol? Quina decisió més difícil!



CAPÍTOL 2

Pobra Florina, en Bru estava una mica empipat perquè no el deixava entrar a la biblioteca perquè li feien fàstic els gripaus, però quan la va veure se li va trencar el cor, així que va decidir tornar-se visible i consolar-la. Les antenes de la FLorina es van activar, alguna cosa no anava bé.

- Hola Florina, sóc en Bru i sóc bo, fins ara no m'havies vist per aquí a la biblioteca perquè sé que no t'agraden els gripaus, però m'agradaria ajudar-te. És una llàstima veure’t d’aquesta manera, sempre ets molt alegre i riallera. No pateixis, jo tinc un amic bruixot, en Marceto, que ens pot ajudar.

- De debò, Bru? Ets tan bon gripau...Ai! No saps pas quants llibres et regalaria, fins i tot, els que més estimo! Els de guerra jo, vols que t’ho digui, un toc de purpurina i au! els converteixo en els més bonics, perquè de llibres....
- Au, au, anem per feina – el va interrompre en Bru- , que el més calent és a l’aigüera.

La Florina sabia i reconeixia que a vegades se n’hi anava el temps parlant sobre llibres.

- Bru, puja damunt meu i assenyala’m el camí cap a casa del teu amic.

Al cap de pocs minuts van veure en Marceto passejant pel carrer, anava a comprar un pastís de xocolata i nata, d’aquells que només de pensa-hi se’t fa la boca aigua.
- Marceto! Marceto! -Va cridar en Bru.

- Hola Bru! Què hi ha de nou?

- Doncs mira, la Florina, la bibliotecària té un problema, resulta que el Sr. Ramon es veu que li ha robat uns llibres i com que tu el coneixes he pensat que ens podries acompanyar a casa seva.

- Bé, és que jo anava a....

I en veure la Florina, tot un manyoc de coloraines i aquelles espesses pestanyes tant boniques plenes de llàgrimes, estava clar no va poder pas negar-s’hi.

- Veniu cap aquí, agafem-nos de les mans, cal anar per feina que s’està fent de nit i les visites no es poden fer a qualsevol hora....

Plof! En un moment es van teletransportar a casa el Sr. Ramon gràcies a la pantalla dels mitjons d'en Marceto. Ell vivia al Mas Llorenç, una casa molt bonica feta de pedra. Al costat del mas hi havia una torre amb una porta mig oberta. Van picar a la porta.

- Sr. Ramon? Que es pot passar?

Ningú va contestar, van decidir pujar les escales de cargol de la torre. El Sr. Ramon era un home d’estar per casa i era estrany que a aquelles hores, ja de nit, no hi fos. A en Bru no li agradava gens la foscor però la Florina estava ben decidida a recuperar els seus llibres.

Quan van arribar al cap de munt, van veure un munt de llibres apilats per tots costats, mal endreçats, oberts, tancats,... quin desordre, mare meva! Tots tres es van posar les mans al cap, però en aixecar la vista enlaire, quina meravella! El sostre era de vidre, s’hi podien veure totes les estrelles i fins i tot la lluna plena. Era la nit de Sant Llorenç. Al cel, hi havia tots els ingredients perquè sortís l’arc de Sant Martí màgic que va fer arribar al món a la Florina.


CAPÍTOL 3

En Marceto i en Bru es van quedar bocabadats, però la Florina, enlloc d’emocionar-se, es va esverar. Acabava de veure el senyor Ramon assegut a dalt de la teulada mentre llegia un llibre molt gruixut.

—Ai, ai, ai, per a què deu voler el senyor Ramon el llibre del secret de les estrelles? Tan de bo pogués llegir-li el pensament...

Llavors el gripau Bru va tenir una pensada. Un moment, ara vinc, vaig a la cuina a buscar un pastís.

—Ara t’ha agafat gana? —va dir-li en Marceto.

Però quan en Bru va tornar ho va entendre tot...

CAPÍTOL 4
El Bru va agafar el pastís per llegir la ment al senyor Ramon! El Bru tenia aquest poder i el volia aprofitar. Així que va agafar el pastís de la cuina, el va portar a la sala, el va abraçar i es va concentrar molt fort. D'aquesta manera el Bru va poder llegir el pensament del senyor Ramon i va descobrir que volia saber com era el poder dels estels que van fer néixer a la Florina perquè eren uns poders molt màgics i els volia emprar per alguna cosa.... Però faltava alguna informació que el Bru no era capaç de llegir de la ment del senyor Ramon perquè tanta foscor li havia fet venir mal de cap.
Ja estava a punt de deixar anar el pastís, però va decidir fer un darrer esforç i així va poder llegir un darrer pensament: l'encanteri que pensava fer el Ramon tenia alguna cosa a veure amb un meteorit!

La Florina, en saber els pensaments del senyor Ramon, va explicar als seus companys que el llibre del secret de les estrelles podia ser molt perillós en males mans.

Els tres companys, en Bru, la Florina i en Marceto van pujar corrents al terrat, on es trobava el senyor Ramon. L'havien d'aturar!

Quan van arribar al terrat el senyor Ramon els va dir:

-Us estava esperant. Era urgent que arribéssiu i necessitava que vinguéssiu aquí, al meu terrat. He anat a casa de la Florina i no hi era, com que no trobava el llibre que estava buscant al final me’ls he emportat tots. Hi he deixat un encanteri perquè quan la Florina arribés i comencés a plorar perquè no trobava els llibres, les seves llàgrimes us apropessin a ella i així acabéssiu venint els tres junts. Heu d’estar tranquils pels llibres que m’he endut. Només en necessito un, els altres els tornaré a la Florina. L'únic que volia nés aquest que tinc a les mans, mireu, el llibre d'El secret dels estels.

Els tres amics no acabaven d'entendre el què estava passant i es van mirar amb la boca ben oberta. Per què el senyor Ramon deia que era tan important que tots tres fossin allà? Què haurien de fer?

El senyor Ramon va seguir parlant:
No us vull espantar però la Florina desapareixerà aquesta nit si no l'ajudem. Necessito la unió dels vostres poders per fer un encanteri i ha de ser aquesta nit. No serà fàcil, i és necessari fer alguns preparatius. A més, només tenim una oportunitat perquè el cel i els estels únicament tindran la forma adequada avui a les 0:00h. Ho hem de fer els quatre junts, però hi ha un problema.... Si fallem, la Terra serà destruïda per un meteorit.

La Florina estava molt espantada però sabia que podia confiar en els seus companys i en el senyor Ramon. Els quatre es van mirar i van fer un assentiment amb el cap. Estaven disposats a fer el que calgués.

El senyor Ramon va obrir el llibre per una pàgina que estava escrita amb lletres molt boniques i daurades. La Florina, el Marceto i el Bru es van preparar per escoltar atentament totes les instruccions que haurien de seguir i no perdre's cap detall.

Eren les 22h de la nit, els nostres amics no es podien imaginar quines dues hores els esperaven...

CAPÍTOL 5
La Florina, mentre el senyor Ramon rellegia en veu baixa les instruccions de l'encanteri, va pensar que tot allò era molt estrany.
Perquè havia de desaparèixer si no feien aquell encanteri? No era una mica estrany? I el senyor Ramon, que sempre havia estat un home misteriós i callat que mai li havia dit ni ase ni bèstia, ara la volia salvar? Ai, ai, ai, va pensar la Florina. Aquest home en du una de cap. Però no sabia com dir-ho al gripau Bru i al bruixot Marceto sense despertar les sospites del senyor Ramon.
L'home, de sobte, va alçar la veu.
—Bru, Florina, Marceto, agafeu-vos les mans, comencem l'encanteri!

CAPÍTOL 6

Tots tres es van agafar de les mans i van escoltar amb atenció al senyor Ramon: "Per les potes dels gripaus mutants, per els ulls dels cucs, per les orelles de les girafes, i per tots els mitjons daurats de les estrelles, que aquest poder ens protegeixi del meteorit i... ostres, no recordo com acabava!".

El senyor Ramon va anar corrents a buscar el llibre de les estrelles per acabar l’encanteri i la Florina de cop va obrir els ulls i va fer un pas enrere. El bruixot i el gripau la van mirar bocabadats.

En Bru va dir:
-Què et passa Florina?

La Florina va respondre:
-Es que no ho veieu? A l'encanteri hi ha totes les coses que no ens agraden, els cucs d'en Bru, les girafes d'en Marceto, i els gripaus mutants! El senyor Ramon vol acabar amb nosaltres!- va cridar.

En Marceto que era molt golafre, encara tenia un trosset de pastís a la butxaca i li va oferir en Bru perquè havia d'intentar llegir la ment del senyor Ramon per conèixer les seves intencions. Es va concentrar, li costava molt..., però de cop va veure a un racó del cervell una llumeta amb una idea amagada, va intentar arribar fins a ella i ho va aconseguir: el senyor Ramon volia que el meteorit caigués sobre ell mateix, perquè va llegir al llibre de les estrelles que donava força i poders a qui el tocava.

Per tant, la Florina tenia raó, els volia enganyar! No era perillós per la Terra perquè era diminut, però els necessitava al seu costat per debilitar-los i recollir el tots els poders!

Quan el senyor Ramon va arribar va dir:- Vinga concentreu-vos per acabar l'encanteri, no ens queda gaire temps!

La Florina va mirar als seus amics i ells li van fer una picada d'ull...

Van acabar l'encanteri, faltaven uns segons... tres, dos, un, zerooooo!

Però no va passar res!

El senyor Ramon es va posar molt nerviós i els tres amics es van abraçar, i es van fer invisibles, en Marceto va utilitzar el seu poder de teletransportació i es van moure cap a la llum del meteorit, abans que el senyor Ramon, el meteorit els va envoltar i tots tres es van il·luminar.

El senyor Ramon va córrer cap el grup d'amics, però no va arribar a temps, el meteorit va desaparèixer.

Es va posar a cridar com un boig -Nooooooooooooooooooooooooooo!!!

Amb llàgrimes als ulls els va explicar que sempre havia somniat ser especial com ells i que aquesta era l’última oportunitat que tenia perquè passarien molts segles fins que caigués un meteorit tan poderós com aquest.

La Florina el va interrompre: - Perquè no ens ho has demanat?

El senyor Ramon els va mirar avergonyit i els va demanar perdó.

- Ara que som més forts, podríem fer que el senyor Ramon tingui algun poder, però sempre per ajudar a la gent i fer bones accions, que us sembla? -va dir la Florina.

Tots van acceptar la proposta i així ho van fer.

Des de llavors es van fer molt amics, i anaven sovint a la casa del senyor Ramon a xafardejar els seus experiments.

En Marceto era feliç a la casa perquè havia una gran col·lecció de miralls i com que era tan presumit.

En Bru es passava tot el dia a la biblioteca de la Florina llegint i fent-li companyia.

L’amistat els va ajudar a perdre la por a moltes coses, ja que es sentien protegits!

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos!

FI